Afavor de la overtura de l'ocals d'ossi per menors.

Idea a defensar:
Tenir la necessitat de qui hi hagin locals, on els joves dentra 14 i 16 anys puguin estar-hi.
Arguments:
Entre aquestes edats, L'adolescència, és molt important tenir un lloc de trobada on poguer passar-s'ho bé el cap de setmana.
Exemples:
La discoteca UP & DOWN de Barna, ofereix en horari de tarda, per menors, la possibilitat de utilitzar l'espai garantit bona música, i la tranquil·litat que està proivit l'alcohol.
Conclusió:
Cada vegada més els nois i noies comencen a sortir més d'hora i no hi han locals adequats, això provoca que moltes vegades s'entri il·legalment en locals.

La Gioconda

La Gioconda o Mona Lisa és un dels quadres més famosos del món. Apareix en multituds de llibres, revistes, diaris i pel·lícules contínuament i és una de les obres que rep més visitants i més de 20.000 persones cada dia. El seu autor fou Leonardo Da Vinci, que va néixer a Itàlia el 1452 i va morir a França al 1519. Va ser considerat el millor pintor del renaixament. El seus quadres més importants van ser la Gioconda i L'ultim sopar. La Gioconda és una dona amb un estrany somriure i uns ulls misteriosos i ametllats. Té la cara arrodonida i plena. Les seves mans estan sobreposades, sembla que amaguin alguna cosa rera. Per el que sembla, està davant d'un quadre paisatgiste on hi ha un riu, un bosc i una esplanada. Aquest quadre es molt fosc però destaca la cara com si l'estiguess-in il·luminant. La seva principal característica és el "sfumatto", que consisteix en ombrejar l'obra i la qual sobte sobreposant fines capes de pintura molt delicades. La va inventar Leonardo Da Vinci i va ser molt utilitzada a la pintura del renaixament. Aquest quadre està exposat el museu de "Louvre"a París, sota grans mesures de seguretat i on és visitada contínuament.

La meva redacció auditiva

Som diumenge, estic a la meva habitació al costat de la finestra.
El tic- tac del rellotge em diu que van passant els minuts ràpids o lents. De sobte bub-bub! els crits del meu gos, que justament està a la dreta de la meva finestra, i que normalment no deixa de molestar. A vegades també m'havisa si be algú... brommm-brommm la moto d'en Gerard, un veí del poble que quant no sap que fer puja amb la moto fins a casa. Torno a sentir el tic-tac, i ara acompanyat d'un grup d'ocells piu-piu-piu, que pesats son.
Avui es un dia tranquil, hi ha poca gent per la montanya peró se sent la música de la fira de Sant Esteve bum-bum o ninu-ninu etc... en definitiva mai hi ha un dia silencios i si asobre estas a la muntanya ...
Me'n oblidava, de tant en tant sento la remor de la mare perlant amb la meva germana bla-bla-bla.

rosa

es de prova

TOTS SOM DIFERENTS, PERÒ CADASCÚ TÉ EL SEU QUÈ

El meu nom: em van posar aquest nom, perquè la meva besàvia es deia així i en aquells moments al meu pare i a la meva mare els feia molta il·lusió.

A mi el meu nom no m'agrada, és molt curt i per mi és molt antic, si em diguessin per canviar-lo me l'hauria de pensar molt bé, no m'agrada però als meus pares els va fer il·lusió l'hauré de respectar.

El meu nom es pot utilitzar per dues coses, una és com a color, un to clar, l'altre manera de veure Rosa és com a vegetal, sempre utilitzada per Sant Jordi.

Psicologia: El bo que tinc és que depèn dels dies puc ser molt divertida amb la gent, puc estar-me tot un dia fent "conyes" amb les amigues i amics, que sobretot tinguin gràcia. Però hi ha cops que canvio i em surt la cara B, i és el que no m'agrada de com sóc, que és el mal humor que de vegades trec amb la gent.

Sóc semblant a el D. Jekill i Mister Hyde.

Físic: Del meu físic, m'agraden els meus ulls; les meves diverses mirades, el color marró de suro,la forma que tenen, mai els canviaria per res. La cara és el que crec que tinc més maco.

El que no m'agrada del meu físic és que estic grassa, com un goril·la, tinc greix acumulat als malucs.